Immigració: Bardella denuncia una bretxa entre els anuncis i la realitat governamental
El president de l'Agrupació Nacional (RN), Jordan Bardella, ha expressat les seves reserves davant la nova llei d'immigració que el govern es disposa a presentar a principis del 2025. Tot i que reconeix que determinades propostes de govern s'ajusten a les posicions de l'RN , es manté prudent amb la seva implementació.
La portaveu del govern, Maud Bregeon, va anunciar diumenge que aquest projecte de llei preveu, entre altres coses, una ampliació de la detenció administrativa per als estrangers il·legals considerats perillosos, augmentant la durada màxima de 90 a 210 dies. Una iniciativa que pretén reforçar la seguretat després de diversos tràgics esdeveniments informatius, però que no va convèncer Bardella. Aquest últim va declarar, durant una intervenció a BFMTV i RMC, que estava a l'espera de veure "concretament" el contingut d'aquesta llei abans de prendre una posició ferma.
Si Bardella admet que el govern està agafant alguns temes estimats per RN, desconfia d'una possible "dissonància" entre "discursos" i "accions". El líder de l'RN critica especialment l'augment de la dotació pressupostària dedicada a les ajudes mèdiques de l'Estat (AME), que s'ha d'augmentar en 100 milions d'euros el 2025. Per a Bardella, aquesta decisió reforça les contradiccions del govern, que d'una banda defensa fermesa en la immigració, però de l'altra, augmenta la despesa pública per a l'atenció gratuïta als estrangers il·legals.
El president de l'RN també ha celebrat el pes creixent del seu partit al Parlament, afirmant que "res no es pot fer sense nosaltres" en el panorama polític francès. Segons ell, els 126 diputats de RN van obligar el govern a tenir en compte “el missatge de les urnes” i a adoptar més mesures de seguretat. No obstant això, ha recordat que RN no donaria suport al pressupost del 2025, acusant el govern de fer una política semblant a la d'Emmanuel Macron.
Tot i que espera impacient aquest nou projecte de llei, Bardella ha reiterat la seva reivindicació d'un referèndum sobre la qüestió migratòria, creient que una nova llei no serà suficient per resoldre els reptes que planteja la immigració a França.